No hi ha un valor absolut fix per a l'espaiat dels pals de la barana. Es determina en funció del nivell de resistència a l'impacte de la carretera, el grau de perill i els plànols de construcció específics. En aplicacions pràctiques d'enginyeria, s'utilitzen principalment els dos espais convencionals següents:
1. Espaiat estàndard: 4 metres En els trams generals de carretera o en els trams amb necessitats de protecció ordinàries, els pals solen estar separats a 4 metres. Aquest espai compleix els requisits bàsics de protecció alhora que té en compte els costos econòmics.
2. Espai reforçat: 2 metres A les zones d'alt-risc com ara corbes, ponts, trams de muntanya perillosos, interseccions o franges mitjanes, l'espai entre els pals s'augmenta a 2 metres per millorar la robustesa i la resistència a l'impacte de la barana. L'addició d'un pal al mig d'un panell de barana estàndard de 4 metres millora significativament la capacitat de la barana d'absorbir l'energia de col·lisió.
A més, per a alguns trams de carreteres especials o de{0}}risc extremadament alt, els requisits d'espaiat són encara més estrictes:
Espaiat d'1-metre: en algunes baranes de franges mitjanes que utilitzen instal·lacions de mànigues pre-incrustades o graus específics (com ara el nivell SBm), l'espaiat entre postes es pot establir en 1 metre.
Espaiat d'1,5 metres: a les baranes de la línia principal de l'autopista amb la classificació de resistència a l'impacte més alta (com ara el nivell SA), l'espaiat de postes es pot establir en 1,5 metres.
Resum: la distància entre postes per a la majoria de trams de carreteres normals és de 4 metres, mentre que en trams de carreteres perilloses que requereixin una protecció millorada, la distància s'augmentarà a 2 metres. Els paràmetres específics d'espaiat s'han d'implementar estrictament d'acord amb els plànols de disseny i les normes de resistència a l'impacte del tram de carretera.